Verlo más claro.

A pesar de que la luz irradiada por la lamparita del escritorio era más que suficiente, su presbicia incipiente le impedía ver con nitidez el texto que tenía en pantalla.

Friccionó con suavidad sus ojos con los párpados cerrados, en un intento vano de descansar la vista, a la vez que chasqueó la lengua en un acto que denotaba fastidio y resignación a partes iguales.

Cediendo a la evidencia de la pérdida de visión por efecto de la edad, terminó por acomodarse sus nuevas gafas, a las que todavía no se había acostumbrado y que se resistía a usar de continuo.

Se acercaba a los cuarenta y tres con paso ligero y el deterioro de la vista era una confirmación más, del desgaste de un cuerpo ajado al que debía dedicar cada vez más mimos y atenciones, si quería conservarlo en un funcionamiento aceptable.

Su mente y su alma, sin embargo, parecían progresar adecuadamente y con el paso de los años tenía la sensación de que mejoraban a un ritmo constante.

Veía una relación inversamente proporcional entre el cuerpo y el espíritu: cuánto más se estropeaba el uno, tanto más mejoraba el otro.

Así, mientras su vista presentaba los objetos cada vez con menos nitidez y definición, su mente le ofrecía una visión más amplia de las situaciones que la vida le ponía en el camino.

De adolescente, cada situación tenía sólo dos opciones: era blanco o era negro. Una vez definidas se decantaba por una de ellas, y la defendía ferozmente.

A los cuarenta aprendió a fijarse sólo en las opciones que sumaban, las que le aportaban algo positivo a su vida, descartando todo aquello que resta.

Ahora, a los cuarenta y tres, descubre que hasta de las que restan, se pueden sacar cosas positivas.

Ya nada es blanco o negro, sino que cada vez es capaz de ver en las situaciones, más y más tonos de gris, matices que antes no distinguía por un exceso de contraste.

Ver y aprender a fijarse en estos matices le permite evaluar los conflictos de una forma más serena, con un mayor respeto y tolerancia hacia los distintos puntos de vista, de las diferentes partes implicadas, con un enfoque a mayor distancia y mucha menos radicalidad.

Sin duda no compensa el uso de las gafas, lo que le hace chasquear de nuevo la lengua, ahora si, en clara señal de fastidio, pero puede afirmar que la edad le permite, ... verlo más claro.

Igualada, a 20 de febrero de 2016.

A quién trate de entenderme sin conseguirlo le digo - "no es cosa tuya, es que soy raro".

Què voldries tenir al costat de casa?

Avuí trencaré una norma i escriuré en primera persona en relació a un fet real que afecta (o afectarà) el meu entorn més proper.

Vagi per avançat que en aquest escrit no es trobarà cap solució al conflicte que exposaré, ni tan sols servirà per resoldre els dubtes que la situació m'ha creat a mi. Tan sols pretenc posar negre sobre blanc el que succeeix i les qüestions i controvèrsies que ha generat el tema dintre del meu cap inquiet.

He conegut recentment que l'Ajuntament de la meva ciutat ha aprovat un projecte per instal.lar una zona d'esbarjo per gossos en un solar aprop de l'edifici on resideixo.

L'espai on està previst ubicar-la, forma part d'un petit parc de barri, que també inclou una zona de jocs per infants, amb gronxadors, tobogans i mobiliari similar. De fet la instal.lació sembla que estaria a tocar amb la zona infantil.

El parc està vorejat per edificis d'habitatges i en un entorn on hi ha un parell de col.legis.

També cal esmentar que la ciutat on visc te unes dimensions reduïdes i es troba en un medi rural, és a dir, que existeixen espais disponibles, sense necessitat de desplaçar-se gaire distància, on podria emplaçar-se la zona d'esbarjo per a mascotes i que a priori semblan més adients.

Un lloc més retirat i allunyat de vivendes, col.legis i parcs infantils, seria sens dubte més còmode pel veïnat, que s'estalviaria sorolls, possibles baralles de gossos, mossegades i la brutícia/pudor que pugui generar (se m'acudeixen més molèsties i hipotètiques situacions de perill, com atropellaments de mascotes fugides del control dels amos, deteriorament prematur del mobiliari urbà, destrosses de la jardineria, ...)

D'altra banda, també podem trobar arguments per defensar la col.locació de la instal.lació on està projectada.

Actualment el lloc és un espai erm i sense ús específic, un solar que ja està sent emprat pels propietaris de gossos per passejar-los i perquè aquests facin les seves necessitats, encara que en aquest moment no hi ha cap control sobre els usuaris, ni una rutina de neteja periòdica i programada per les brigades, el que fa que, juntament amb la manca de civisme per part d'alguns propietaris de gossos que no recullen les deposicions dels animals, la zona estigui força descuidada i bruta.

La instal.lació de la zona d'esbarjo podria propiciar que el solar estigués més net i arreglat, sempre i quan el manteniment periòdic fos adequat i l'ús estigues regulat en horaris i normes d'utilització.

En qualsevol cas la notícia ha caigut al barri de forma sobtada i ha propiciat que s'obri un debat entre detractors i favorables.

La manca d'informació acurada respecte al projecte per part de l'Ajuntament, el que es pretén muntar, com es pensa mantenir, amb quina periodicitat es netajarà, les normes que regularan l'espai, etc, ha provocat una desconfiança generalitzada al barri.

El veïnat està dividit entre els que estimen els gossos i els que prefereixen tenir-los lluny, no tant per enemistat, com per tal d'estalviar-se les molèsties que podrien provocar.

Amb aquest debat neixen d'altres que fan via de forma parl.lela, sobre la manera d'emprar els recursos municipals en uns projectes o d'altres, establir prioritats en funció de necessitats de la ciutadania, valorar costos, ...

En aquest sentit m'he posat a imaginar que ha fet decidir a l'Ajuntament a engegar aquest projecte. Probablement tot haurà començat amb la petició d'algun grup de propietaris de gossos, però entenc que també hauran influït altres factors:

- L'espai no és prou gran per donar cabuda a un pavelló esportiu, un sala de convencions, un auditori, ... així que el devien estar reservant per a un projecte menor.
- Una biblioteca, un casal per joves o per gent grant, un local social, ... son projectes d'un cost molt més elevat que posar quatre rodes i tres fustes mal comptades per que juguin els animals.
- Seria el primer espai d'aquesta mena a la comarca i de segur que aixó donarà per un breu al diari, amb una foto de l'inaguració.

Tot plegat és una qüestió que, si més no:

- Està mobilitzant la gent del barri, un fet que sempre és positiu.
- M'està servint a mi per escriure quatre ratlles i omplir una mica del meu temps i dels meus pensaments amb quelcom diferent de la feina (cosa que agraeixo).

Rellegit el que porto escrit confirmo el que deia al començament, el text no serveix per donar solucions, ni per aclarir la meva postura.

Un parell d'obvietats més: "sigui el que sigui el que decideixen muntar en aquell solar, no aconseguirà deixar tots els veins satisfets" i "qualsevol servei que instal.lin tindrà avantatges i inconvenients". Si fins i tot una escola bressol, una biblioteca o un hospital tenen inconvenients i generen molèsties, per tant, no es pot tenir content a tothom, sempre hi hauria veins que hi estaran en contra m'algrat que trobin la seva part positiva.

Opino sincerament que la majoria de propietaris de gossos tenen cura de l'entorn, són persones cíviques que respecten les normes de convivència amb els veïns, s'estimen els animals, els cuiden, recullen les seves deposicions, els porten nets, vacunats i lligats, el que succeeix és que la minoria que no ho fa, es deixa notar molt, massa, tant que, com passa sovint, s'acaba jutjant negativament a tot un col.lectiu per culpa de quatre dròpols.

Jo reconec que no tinc gos, m'agraden però dubto que en tingui mai cap, perquè sòc un tio còmode, que prefereixo estalviar-me responsabilitats, problemes, despeses, passejades en dies freds, veterinaris i tot el que comporta fer-se càrrec d'un animal, així doncs no faré ús d'aquesta instal.lació si l'acaben montant, però tampoc en faria si construeixen un local social, un casal, un gimnàs o el que puguin construir.

S'em titllarà d'ambigüitat controlada però, ..., si bé preferiria la instalació de quelcom net, silenciós, decoratiu y segur, a una zona d'esbarjo per gossos, també és cert que prefereixo el parc per mascotes que el solar que hi ha ara, o instal.lacions pitjors que em venen al cap, però que no diré per no donar idees a la gent de l'Ajuntament.

Idees són el que potser haurien calgut abans de que l'Ajuntament aprovés el projecte. Propostes variades per donar un ús al solar i que podrien haver-se sotmés a una el.lecció popular, un gimnás al aire lliure per a la gent gran, taules per escacs, pícnic, tenis-taula, pistes per jugar a bitlles, petanca, horts de ciutat, etc.

Pot èsser que encara s'estigui a temps per aturar l'execució del projecte, sotmetre'l a estudi, determinar si s'escau tal qual està, o si cal reconsiderar-lo i reubicar-lo en un altre emplaçament més adient tant per a usuaris com per veïns.

Què et sembla a tu? Què voldries tenir al costat de casa?

Igualada, 27 de gener de 2016.